Antoni Cassany juntament amb dos pintures seves

Toni Cassany: “Jo pinto més a gust a l’estudi, amb calma i música que m’inspiri”

Aprofitant la seva inauguració a la galeria El Claustre de Girona el dia 5 de maig, el professor de l’escola i pintor Toni Cassany ens descobreix quines són les seves millors obres o els seus orígens amb l’art

Josep Maria Aragonés, Miquel Regalat i Ferran Bossacoma

Toni Cassany és un pintor amb un estil propi de gran sensibilitat artística que busca la comunicació amb l’espectador. La seva obra es caracteritza per una acurada composició, tractament de la llum i el color. Ha presentat més de 30 exposicions individuals i té obra repartida a col·leccions particulars arreu del món.

Què va inspirar el teu interès per la pintura? 

Pinto des de ben petit. Aquí a Bell-lloc vaig tenir grans mestres d’art. L’aula és una meravella i la inspiració venia perquè les condicions ho facilitaven. Gaudia pintant i no hi ha millor impuls que passar-s’ho bé. La tècnica es va aprenent, però la cosa ve de sempre. 

Quina és la teva tècnica preferida per crear les teves obres d’art? 

La pintura a l’oli. He provat de tot, però on m’hi trobo més bé és amb l’oli. A vegades hi he barrejat pols de marbre i altres invents, però com l’oli no hi ha res. I el suport, depèn del tema. A vegades va millor la tela i d’altres sobre fusta. 

Quines són les teves fonts d’inspiració per a les teves creacions artístiques? 

Hi ha un pintor empordanès que es diu Lluís Roura, que em va marcar molt als inicis. Es va portar molt bé amb mi i em va donar una bona empenta. Sempre he dit que sóc de la seva escola. Però m’han inspirat molt tres artistes: Mir, per la rauxa amb què pinta; Sorolla, per la llum i Casas, per l’elegància i la pinzellada precisa. 

Com descriuries el teu estil artístic personal? 

Jo diria que sóc realista però que no copio la realitat, sinó que la porto al meu terreny per transmetre emocions: serenor, equilibri, pau, comunió amb la natura i també passió. 

Quina obra d’art has creat que tinguis més orgull? 

Em sento orgullós del meu quadre que fa mil. Els tinc tots comptats i fotografiats i quan vaig veure que començava el que feia mil, vaig procurar fer una obra de grans dimensions que reflectís fidelment el que sento jo pel paisatge de l’Empordà. El quadre fa gairebé 2 metres per 2 metres i es titula “L’Empordà des de Santa Maria del Roure”. És una vista de l’Alt Empordà, espectacular. Des de les oliveres fins al mar. 

Quin és el teu procés creatiu? 

Primer vaig als llocs, m’inspiro, faig fotos, apunts… Però jo pinto més a gust a l’estudi, amb calma, música que m’inspiri i bones condicions. A casa faig el dibuix i la composició, que és fonamental. Després vaig fent capes de pintura de més diluïda a més, progressivament. Al final, retocs, pinzellades de llum, de detall… Aquesta part final és la més reconfortant. 

Com et sents en mostrar la teva obra a altres persones? 

Demà passat inauguro una exposició individual a la Galeria El Claustre, de Girona. Del 5 al 20 de maig. Conviurà amb Girona temps de Flors. Fa il·lusió exposar. Els pintors necessitem exposar. Jo he tingut molta sort de poder exposar la meva obra. Ho he fet més de 30 vegades. No deixa de ser una manera de sotmetre-la a la consideració del públic. Això m’esperança i em motiva contínuament. 

Quines són les teves obres d’art preferides de tots els temps i per què? 

He mencionat tres grans pintors abans. Qualsevol de les seves obres les trobo impressionants, però també m’agrada l’art conceptual: Tàpies, Motherwell, i d’altres que són radicalment diferents del que faig jo. 

Com et relaciones amb altres artistes o membres de la comunitat artística? 

M’encanta conèixer d’altres artistes. Ara és molt fàcil i les xarxes socials m’hi han ajudat molt. 

Quins projectes tens per al futur i on t’agradaria veure’t com a artista d’aquí a uns anys?

M’encantaria aixamplar els camps. Provar l’escultura i la ceràmica. I en el camp de la pintura, de ben segur que provaré l’art abstracte o si més no, exploraré aquest terreny. Jo penso que ser professor i pintor m’ha anat molt i molt bé, però quan només sigui pintor, voldré aprendre més i que me n’ensenyin coses noves. Encara tinc corda per estona. 

Per veure l’obra de Toni Cassany: https://www.tonicassany.com/