/

Rosa Maria: «El procés de digitalització ha de ser inclusiu per a la gent gran, perquè tenen molt a aportar a les noves generacions»

Guillem Cruz, Santi Beltran i Nico Parenti

Avui entrevistem a la Rosa Maria, una dona que ens relatarà com vivía abans de la revolució tecnològica i com ha percebut aquest canvi mundial.

Com era la teva vida diària quan eres petita? Quines eren les seves responsabilitats i ocupacions?

Quan era petita els meus pares em van inculcar l’estudi com a via principal per a obtenir una millor vida en un futur. Tot i que també gaudia de les estones lliures amb els amics, un apartat molt important de la meva vida. A casa, la meva mare em va ensenyar amb el valor de la responsabilitat i d’aquesta manera a havia de realitzar diferents coses relacionades amb la neteja de la llar, no obstant ser la petita de dues germanes.

Com et relacionaves amb els veïns i les comunitats locals? Participaven en activitats comunitàries o religioses? 

Formàvem una comunitat de veïns molt respectuosa i col·laborativa, ja que ens ajudàvem quan ho necessitàvem i en molts casos ens fèiem petits favors. Viure en un petit poble anomenat Andorra de la comunitat de Teruel, ajudava molt en aquest aspecte i sobretot amb les tasques mineres imprescindibles en aquella zona.

Normalment, ens reuníem amb els antics companys d’escola o bé amb altres persones conegudes i anàvem a missa. Com a estudiant també vaig participar amb un cor de cantants anomenat “les Teresianes” fins que vaig arribar a la universitat.

Rosa Maria de petita llegint un llibre.
Rosa Maria de petita llegint un llibre.

Com us informàveu sobre el que passava al món? Quins mitjans de comunicació utilitzàveu?

Moltes vegades resultava ser impossible saber-ho tot, ja que com ha unic mitjà de comunicació teníem la ràdio. En aquesta es tractaven temes d’interès ciutadà, a part de les notícies diàries. Tot i que, també es podien escoltar programes lúdics i educatius, i un dels meus preferits era “Matilde, Perico Periquín”. També podíem escoltar programes relacionats amb els problemes de la societat, com el consultori d’Elena Francis. 

Més tard, cap als anys seixanta, va venir la primera gran revolució tecnològica, i a casa va aparèixer la televisió en blanc i negre.

Com es tractaven els temes de salut i benestar a les vostres famílies? Quins tipus de tractaments i medicaments eren comuns en aquell temps?

A Andorra hi havia dos metges, amb els quals si tractaven els principals temes que afectaven la salut dels ciutadans del poble. En aquells temps els metges anaven de casa en casa pel poble i també a aquells pobles on no n’hi havia, a resoldre les necessitats de la societat. A Andorra també hi havia moltes qüestions de salut relacionanats amb la mineria, activitat freqüent al poble, i a causa d’això també posseíem un hospital.

A casa meva el medicament més comú era l’aspirina, i s’utilitzava per a quasi qualsevol tractament. A part també freqüentava l’ús de l’aigua oxigenada per tal de curar les ferides.

Com eren les vostres relacions laborals? Quins tipus de treballs teníeu i com es duien a terme les vostres carreres professionals?

Vaig estudiar la carrera d’Infermeria, fisioteràpia i ATS d’empresa. Vaig escollir treballar vint-i-tres anys a un hospital de la zona anomenat Hospital Miguel Servet, focalitzada a l’apartat de traumatologia. Més tard vaig decidir realitzar un canvi i vaig entrar al centre de salut de la Universitat de Zaragoza, també durant vint-i-tres anys.

Les relacions laborals amb els companys de professió eren molt properes, es coneixen tots, des de metges fins a portalliteres. El tracte amb el pacient era totalment diferent, era una relació més humana i personal, tots ens coneixem per cadascun dels noms, i no per codis ni números.

En algun moment vas pensar que hi hauria una transformació tecnològica? Que et va fer prevenir aquesta revolució?

Des d’un primer moment vaig pensar que hi hauria una gran revolució en el món de la tecnologia i relacions a distància. Tot i tenir al cap que això succeiria en algun moment de la meva vida, no imaginava que passaria d’una forma tan ràpida. Sempre penso que tot ha passat d’una forma massa accelerada, ja que la gent li ha costat adaptar-se a cada un dels canvis, sobretot a aquelles persones grans que mai havia vist una cosa semblant.

Veient que tot el que venia seria nou, i amb la por de perdre davant d’aquesta transformació, vaig decidir formar-me en el món de la informàtica. Per mi era primordial saber utilitzar totes aquestes noves tecnologies, i degut això, vaig fer un curs per aprendre a utilitzar l’ordinador, que em va ajudar molt en cada una de les feines que vaig tenir.

Quins aparells fas servir ara que abans no pensaves que podries arribar a usar?

Ara faig servir tots aquests nous aparells imprescindibles, tals com el mòbil, la tauleta i l’internet. Els faig servir per extrema necessitat, per estar en contacte amb el món que ens envolta i que està en una constant evolució i transformació.

El procés de digitalització ha de ser inclusiu per a la gent gran i cal evitar la seva exclusió, perquè tenen molt a aportar a les noves generacions. Sovint penso que la gent oblida que hi som i que no podem ajudar davant d’aquest nou món que s’aproxima, però jo recordo que sense nosaltres tot seria totalment diferent i que el nostre aprenentatge té la mateixa importància que el de la resta de la societat.

Com definiries l’internet? De quina manera ha canviat la teva vida aquesta nova paraula?

És un canvi, no el puc definir amb unes altres paraules. Sovint penso en tot allò que podem fer ara que abans solament imaginàvem. Puc parlar d’alguns exemples, tot i que són visibles per a tothom: quan jo era petita el fet de comunicar-te amb algú que estigués a un altre poble ja era un tret diferencial, imagina’t ara que ens podem informar del que passa a l’altre part del món.

Tot hi ha els grans mitjans de comunicació que han sorgit en aquesta època, el meu preferit encara és la ràdio, l’únic amb el qual puc saber tot allò que necessito sense realitzar grans esforços d’aprenentatge. M’agrada la gran versatilitat que té aquest aparell, ja que puc canviar de programa amb un simple botó. També cal remarcar que l’internet em sembla fascinant, quan tens una pregunta, l’escrius i en un segons ja tens a la resposta. Pots informar-te del que sigui, quan i com vulguis.