Cinc reporters de Bell-lloc Report entrevisten a Marta Madrenas a l’Ajuntament de Girona
Miquel Regalat, Guillem Cruz, Nico Parenti, Nicolás Hernandez i Josep Maria Aragonés
L’alcaldessa de Girona, en el seu últim any de mandat, en què va repassar l’actualitat i va aportar la seva visió personal de la política. Llicenciada en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona, del 2003 al 2010 va exercir de presidenta del col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Girona. Quan el 2016 substituir Albert Ballesta a l’alcaldia de Girona, va començar la seva carrera política a primera línia. El 2018, va ser diputada al Parlament de Catalunya. Després de decidir no presentar-se a les eleccions municipals, Madrenas afronta el seu últim mes d’alcaldessa de Girona.
Quin creu que ha estat el seu assoliment més important durant el seu mandat com a alcaldessa? Com vol o creu que serà recordada la seva gestió l’alcaldessa?
Han aparegut tres reptes inesperats i enormes que evidentment ningú podia preveure. Vam viure l’1 d’octubre, el temporal Glòria, que va ser terrible per la nostra ciutat, i la Covid. Respecte a l’1 d’octubre, estar al capdavant d’aquesta ciutat, liderant el moviment independentista per defensar els drets fonamentals de les persones i ser-hi (per a mi va ser molt important). Crec que també va ser molt important per la ciutadania, que l’alcaldessa hi fos. Respecte a la Covid, no sé si seré recordada per la gestió, però n’estic orgullosa, perquè des de l’ajuntament vam fer una grandíssima feina acompanyant a tothom. No només no abandonant cap col·lectiu, sinó a estar al costat (és a dir, vam ser un ajuntament de 103.000 habitants). L’acompanyament i seguiment del tot el tema de salut. Vam trucar a totes les persones grans que vivien soles per saber quines necessitats tenien, els hi vam oferir serveis de càtering perquè s’hi sentissin acompanyades. Als joves de famílies més vulnerables, tot hi que des de la Generalitat s’havia dit que arribarien eines tecnològiques per poder seguir les classes, no arribaven i ens en vam fer càrrec nosaltres. Obrir tot el tema de pavelló amb tots els serveis per les persones sense llar, perquè estiguessin protegides, que no fossin al carrer, que fossin ben cuidades i amb totes les seves necessitats cobertes. Ningú es pot imaginar les dificultats de gestió i el que va suposar. Vam ser una ciutat que la gent es va sentir protegida, i gràcies a tot l’equip de l’ajuntament perquè van depassar les seves obligacions (hi havia gent d’urbanisme que anava a portar la compra a la gent gran), ja que van arribar més enllà del que els hi seria exigible. Per aquest motiu, em sento profundament orgullosa de tots i cadascú dels treballadors de la casa. Va ser molt difícil, però ens vam organitzar molt bé i segurament és el que vam fer més bé (és del que em sento més orgullosa).
Quins són els seus plans de futur després de finalitzar el seu mandat com a alcaldessa?
Passar més temps amb la meva família, si d’una cosa me’n penedeixo una mica, és de no haver pogut estar tant com m’hagués agradat amb la meva família. Els anys passen, i no els podré recuperar d’estar amb els meus fills. Per això (ara els intentaré recuperar encara que sigui una mica). Acabar el mandat de diputada al Parlament. Aquest any i mig que em queda vull reflexionar bé, si vull incorporar-me al sector privat un altre cop, o continuar la carrera política com m’anima el partit. Però també tinc molt d’interès de tornar al sector privat, i per tant ho he de meditar bé. Però com que estaré al Parlament i jo sempre acabo tot el que començo, acabaré aquest mandat que queda del Parlament. L’alcaldia és la responsabilitat política més absorbent en diferència, no es pot comparar amb cap altra gestió política o pública. Crec que necessitaré un temps de descompressió perquè soc hiperactiva, sempre estic fent mil coses. Ara hauré d’assolir no tindre la gent des de les vuit del matí fins a les vuit del vespre de dilluns a diumenge.
Quins consells li donaria al seu successor per a continuar el treball i millorar la ciutat?
Jo confio en el fet que serà una alcaldessa, la Gemma Geis, principalment, li diria que dediqui tot a la ciutat, totes les seves aptituds i actituds. El meu pare em deia que qui fa tot el que pot no se li pot exigir més. Li diria que ho dediqui tot.
Com creu que la ciutat ha canviat durant el seu mandat?
Moltíssim, el procés i la Covid, han sigut dos reptes extraordinaris i que ens han canviat molt a tots. Gràcies al procés, som ciutadans més actius, que volem participar més de les decisions, estem més atents sobre què fan els nostres responsables públics, i tot això és molt positiu. Amb la Covid, ens hem adonat que tots som vulnerables i que necessitem sentir-nos segurs en tots els aspectes de la vida. També la ciutat ha crescut en dinamisme econòmic, en activitat cultural i el PIB. Som l’única capital catalana que hem millorat el PIB respecte al 2019, som l’única capital que ha augmentat el nombre de comerços i negocis, i som l’única capital catalana que ha augmentat un 5% la nostra població en els deu últims anys. Lleida ha crescut un 0,1%, Tarragona 1,1%, Barcelona 0,09%. Des de l’ajuntament, hem ajudat que la nostra ciutat sigui una ciutat amable, atractiva i dinàmica, que la gent hi vulgui venir, perquè si no, no augmentaria, són dades, no opinions. Per tant, tenim una ciutat atractiva, que cuida de la seva gent, econòmicament dinàmica, amb millors dades que la resta de capitals.
En quins aspectes s’ha de continuar treballant?
Sempre es pot millorar, en tots els àmbits. M’agradaria eliminar el 100% de la vulnerabilitat dels veïns de la ciutat, però ja sé que és molt utòpic. És veritat que tothom té les necessitats bàsiques cobertes, però hi ha persones que tot i tenir el més bàsic, viuen certes situacions de vulnerabilitat. M’agradaria que no existissin. La salut del planeta és un tema seriós. Hem rebut una herència que és un planeta el qual podem viure-hi, i tenim l’obligació de deixar-lo amb iguals o millors condicions, perquè si no l’espècie viurà en situació de perill constant. Sense fer coses estranyes com han fet altres ciutats, hem reduït un 25,7% la mobilitat de Girona. Són dades bones però sempre millorables. A més, una qualitat de l’aire (segons estàndards europeus) bona.
Com aborda el govern local la desigualtat social i econòmica a Girona?
El que s’ha d’abordar més seriosament és la segregació escolar perquè provoca més vulnerabilitats. Fa uns quants anys, teníem mals índexs de segregació escolar, escoles i espais amb determinats perfils molt similars de nens i nenes. Amb la planificació, ho estem revertint. Referent a l’atur, aconseguir que totes les persones treballin és la millor eina social. Girona bé en records històrics d’atur més baix, i de creació d’ocupació. Quan es parla de desigualtats, es té en compte les persones que perceben més, i no tant les que perceben menys. Girona té gent que percep molt i, llavors, la desigualtat és més evident. Encara que no tinguem gaires eines per revertir-ho el repte és les persones que treballen, però que no es poden mantenir a ells mateixos amb una certa qualitat de vida. Ha arribat el moment d’aconseguir un mínim vital més alt. Els sous hauran de ser una miqueta més alts. No pot ser que una persona que estigui treballant no es pugui mantenir en condicions i viure bé amb el seu sou.
Va tenir dificultats per arribar al seu càrrec pel fet de ser dona?
La veritat és que en tota la meva vida professional, personalment jo no n’he viscut, pot ser una miqueta quan començava, però crec que era més una qüestió que se’m veia molt jove que per ser dona. És cert en la política és on menys ens hauria de preocupar que existeix certa igualtat. Que tot i que hi ha aquestes llistes on hi ha d’haver paritat entre homes i dones, normalment els caps de llista sempre eren homes, hi ha molts més alcaldes que alcaldesses. Per començar, els sous existeix una bretxa salarial. Una dona quasi sempre guanyarà aproximadament un 20% menys simplement per ser dona. Jo anava a escoles amb nens petits i petites i m’havien preguntat, ets la dona de l’alcalde? Persones com jo ajuden a trencar estereotips, que hi hagi dones en la política és bo per adquirir i adoptar models, però, encara estem molt i molt lluny de la igualtat entre homes i dones.
Com descriu la seva relació amb els líders d’altres partits polítics a la ciutat?
Cordial. És que aquí a Girona hem tingut una oposició que crec que no es pot parlar en termes responsables i, tot i això, hem tingut una oposició duríssima. No som amics, però sempre ens tractem amb respecte i formalitat.
Han treballat conjuntament amb altres polítics per assolir objectius comuns per a la ciutat?
Sí, algunes vegades, quan ells tenen ganes d’arribar a fórmules de consens. Per exemple aquest últim ple vam aprovar el nou reglament del cronista la ciutat per què existia. Ho vam aprovar per unanimitat, ho vam treballar conjuntament. Nosaltres vam fer una proposta i ells van fer unes aportacions, tots vam estar d’acord i vam votar conjuntament.
Com veu vostè el futur de la ciutat en termes de desenvolupament econòmic?
Soc molt positiva. Hem sortit molt reforçats de la Covid, l’àrea de promoció econòmica i d’ocupació es va mantenir al mateix ritme. Abans que s’acabés la Covid ja havíem reformulat tot el nou pla de comerç que acabàvem d’aprovar feia res. En dinamisme econòmic som de les ciutats que hem sortit més reforçades amb diferència. L’atur s’ha reduït, tenim la xifra més alta de la història en afiliats a la seguretat social. A mi m’agrada parlar amb dades, i les dono per dir que anem bé econòmicament i que ens espera un gran futur.
Quins són els futurs projectes per modernitzar la i optimitzar la circulació de vehicles de Girona?
Hem fet petites mesures l’hem reduït un 25%. Això és moltíssim. Ara el que hem de fer aquest any tant sí com no és la zona de baixes emissions. L’obligarem a ser una ciutat de més de 50.000 habitants. Millorarem la salut de la ciutadania a través de la millora de la qualitat de l’aire. No perquè ho dic jo. No, tenim uns sensors que les dades ens diuen que la qualitat de l’aire Girona és bona, no molt bona aquesta sembla que no el té algun poble. Tenint en compte que el que pretenen Europa és millorar la qualitat de l’aire i nosaltres ja tenim una qualitat de l’aire bona vol dir que aquestes mesures de la zona de baixes emissions en algunes ciutats haurà de ser molt contundent perquè si han de millorar la qualitat de l’aire, algunes ciutats ho tenen difícil i nosaltres no ho tindrem difícil, ja que estem dins dels paràmetres de la Unió Europea. Tot i això, ens ho plantegem com un repte a millorar aquesta reducció de la mobilitat amb el que sigui possible. Quin és el repte? Que nosaltres tot aquest tema del dinamisme econòmic sempre has de trobar l’equilibri en termes de Sostenibilitat. Busquem no afectar a l’activitat econòmica i, per tant, a les famílies de Girona, però que siguin mesures que milloren la vida del nostre planeta.
