El passat dimecres 4 de maig els alumnes de l’assignatura de Comunicació Mateu Sánchez i Max Martí, acompanyats pel professor de l’assignatura Jaume Arxer i el periodista de Junior Report, Emili Casellas, van anar a l’Ajuntament de Girona a entrevistar la Marta Madrenas, l’alcaldessa de la ciutat de Girona, la qual ha anunciat recentment que no es presentarà a les properes eleccions per ser alcaldessa de Girona.
Primer de tot, com es troba?
Em trobo molt bé, com a alcaldessa de Girona molt forta i valenta després d’aquests dos anys tan complicats i difícils que hem viscut tots. La ciutat es torna a reactivar i dinamitzar, cosa que em fa feliç. La gent torna a estar una mica més contenta, tot i que hi ha dificultats, però jo estic molt forta per intentar ajudar la gent de Girona tant com pugui.
Ens agradaria saber si aquest mes de maig teniu molta feina.
Sí. Aquest mes de maig estem tenint moltíssima feina a l’Ajuntament, ja que hi ha un esdeveniment vital per la ciutat: el el Temps de Flors. És tan important perquè la gent surt i es mou molt, va a moltes botigues, comerços i restaurants; compra moltes coses i, per tant, moltes famílies de Girona depenen econòmicament que aquest esdeveniment surti molt bé: que hi acudeixi molta gent, que la gent compri i es mogui molt.
La setmana que ve comencem Temps de Flors, així que hi ha intenció per part de l’Ajuntament que surti perfecte per tal que el PIB de Girona estigui potent com abans de la pandèmia.
Ara que hem passat Sant Jordi, voldríem saber si algú li ha regalat algun llibre.
Sí. Me n’han regalat, n’he comprat i n’he regalat. Jo em vaig comprar Els cendres, de l’Aurora Bertrana, un llibre mai publicat fins ara i que em feia il·lusió tenir. Em van regalar un llibre d’una meva neboda que es diu Transgressores, que va sobre el tema de les identitats sexuals i de la llibertat sexual. També me’n van regalar dos més sobre el procés d’independència de Catalunya. Jo n’he regalat un, La capsa vermella, un llibre de fotografia.
Després de Sant Jordi ve Temps de Flors. Aquest Temps de Flors serà igual que els d’abans de la pandèmia?
S’hi assemblarà molt, però no serà exactament igual perquè encara no hem pogut posar com a espai obert de visita aquells patis en que no podem assegurar un recorregut d’entrada i sortida. Tots els que poden assegurar una entrada i una sortida estaran oberts. Evidentment tots els exteriors també. però lamentablement no tots els patis podran estar oberts al públic. Ens hem de seguir preocupant una mica per la Covid, i per a nosaltres la salut de les persones és primordial. Hem volgut mantenir un punt de prudència, ja que en aquests esdeveniments hi ha aglomeracions importants. També serà especial perquè anirem a molts més barris gironins que les altres edicions de Temps de Flors. També serà molt especial perquè gaudirem d’una gran participació de persones voluntàries, sense l’ajuda de les quals el projecte seria inviable.
Canviant de tema, li agrada la seva feina?
Sí, moltíssim. Tot i que no ho considero una feina, ja que jo soc advocada. No és una feina, és una responsabilitat. De fet, soc la que representa als 103.000 veïns i veïnes de Girona. Més honor que aquest, no se me n’acut cap. És un orgull que la majoria de gironins hagi decidit donar-me suport a mi i al meu equip. Ara bé, és cert que potser la pitjor part de ser alcaldessa sigui la quantitat d’hores que hi haig de dedicar, ja que estic exercint el càrrec tots els dies de la setmana de les vuit del matí a les altres vuit. Tens actes, reunions i feina sempre. No hi ha hagut ni un sol dia que hagi pogut dir “ja m’he tret tota la feina de sobre”. Com que sempre he estat molt germànica i treballadora en aquest sentit, m’agrada treballar molt i no se’m fa difícil, tot i que em sap greu per la família sovint.
És més fàcil o difícil del que s’esperava a l’inici?
Molt més complicat del que creia. També és cert que abans de ser alcaldessa havia estat regidora anteriorment quan va ser alcalde Carles Puigdemont, així que ja sabia de què anava el tema. Ja sabia el que em trobaria i el que volia fer, les necessitats de la ciutat, quin model de Girona volia crear i què volia implementar. És cert, però, que algunes obres i accions tarden més de l’esperat o no es poden fer a causa de la lentitud de la burocràcia.
Quines són les tasques que fa més freqüentment a l’Ajuntament?
Sobretot de coordinació de les àrees i de gestió interna, perquè els projectes tirin endavant tot i la burocràcia. Per fer això concreto reunions amb qui faci falta, juristes, regidors, economistes… Per altra banda també faig feines de representació, és a dir anar a actes, esdeveniments, presentacions, escoles, instituts… Em conviden a molts esdeveniments i, com que Girona és una ciutat molt gran haig de triar on anar degut a la quantitat d’invitacions que rebo, ja que lamentablement no puc anar a totes les propostes que em fan, ja que si ho fes m’hauria dedicar exclusivament a això, cosa que significaria no estar present quasi mai a l’Ajuntament. S’ha de trobar un equilibri entre ambdues coses.
Com recorda el seu primer dia com a alcaldessa a l’Ajuntament?
El primer dia d’alcaldessa estava molt impressionada. Jo m’havia compromès a exercir durant dos mandats de Carles Puigdemont com a regidora. No obstant, en el segon mandat a ell li va tocar exercir de President de la Generalitat i vaig sentir immediatament el pes de l’alcaldia. És completament diferent ser regidora i ser alcaldessa. El fet de ser responsable únic i final de l’alcaldia es nota. Hi ha una part d’orgull extraordinària de ser alcaldessa, però la responsabilitat que se sent és igual de gran, i és immediata. Mai m’hauria plantejat ser alcaldessa de Girona, però les circumstàncies va ser les que van ser i ho vam gestionar d’aquesta manera.
Mai ha pensat en presentar-se a un càrrec polític superior?
No, ja que per a mi no hi ha res millor que ser alcaldessa de Girona. És el màxim al que pot aspirar una persona que s’estima la ciutat de Girona.
Quins plans sobre la taula hi ha per al futur de Girona?
Molts. En molts àmbits tenim intencions de fer coses molt potents. Pel que fa a l’àmbit de les persones, hem presentat recentment un programa global que inclourà un munt d’accions relacionades amb “A Girona ens cuidem”, el qual inclourà diverses accions per cuidar les persones, i no només les que tenen risc d’exclusió social. Sovint sembla que els serveis socials només es destinen a aquest grup de persones, però nosaltres volem anar més enllà. A la gent gran o a les persones amb discapacitat amb necessitats concretes, al no estar en risc d’exclusió, no les tenim molt en compte a l’hora de satisfer certes necessitats que faria la seva vida més feliç. Volem trobar totes les necessitats de qualsevol persona i cobrir-les amb els nostres serveis socials. També volem oferir formació i acompanyament als cuidadors de les persones dependents.
Volem diversificar l’economia de Girona, és a dir, que no estigui basada només en el comerç i en el turisme com sempre havia estat. Per això estem treballant en desenvolupar el sector de la cultura tot ajudant a professionalitzar-se a la gent que hi treballa. També estem treballant en àmbits com la tecnologia i la digitalització, l’economia circular, la gestió de residus…
Pel que fa a la sostenibilitat i la mobilitat sostenible, hem creat un programa anomenat “edifiCAT”, el qual té l’objectiu de fer els edificis més sostenibles (sobretot des d’un punt de vista energètic). Hem posat més autobusos, hem abandonat gran part de l’ús de carburants fòssils, hem implementat més estacions de Girocleta. Estem tenint molt bons resultats pel que fa a l’atur (4000 aturats) i estem en rècord històric d’afiliats a la Seguretat Social residents a Girona. És la nostra obsessió, ja que creiem que tothom ha de tenir una feina per poder guanyar-se dignament la vida. Segur que em deixo alguna cosa.
Com es va sentir durant el confinament?
Va ser molt dur, i crec que, tot i haver-ho viscut tots, et sents com la responsable de protegir les persones que estan vivint situacions complicades, haver d’assegurar que es continuiïn oferint tots els serveis públics amb la qualitat que es requereix i a més rebre contínuament trucades demanant consell per part d’alcaldes i gent de l’administració de municipis propers a Girona, fa més difícil tota la situació. És la pitjor època de la meva vida amb diferència, ho vaig patir moltíssim, va ser extraodinàriament dur i no ho desitjo a ningú. Havia de ser forta, estar al davant, transmetre seguretat i prendre les decisions parlant amb experts i de forma molt pensada.
Canviant de tema, què n’opina de la nova llei que obliga l’aplicació d’un 25% de castellà a les escoles?
Catalunya és una nació. És una nació no perquè sí, perquè tenim una llengua i una cultura pròpies. El que ens identifica com a nació és la nostra llengua, el patrimoni més important que tenim els catalans i les catalanes. Per tant, condemno absolutament la sentència injusta i que no té cap sentit d’obligar a res respecte a les llengües. En segon lloc, critico de forma intensa el fet de desitjar per part d’alguns partits de fer política amb un patrimoni tan essencial de les persones com és la llengua. En tercer lloc, critico que des de l’estat espanyol no s’estigui treballant per protegir, difondre i extendre la llengua catalana. S’hauria d’estudiar alguna cosa de català, gallec i euskera a totes les escoles espanyoles. Per tant, la meva resposta és que em sembla catastròfica la llei, que tots veiem com cada any algunes llengües minoritàries com la nostra desapareixen i que si permetem atacs a la llengua i al seu ús no serem dignes hereus de tantes generacions anteriors que han lluitat per mantenir i defensar el català.
Creu que s’hauria d’invertir més en la salut mental, especialment a les escoles?
Sí, i no només als centres escolars, i més després del que ha passat amb aquesta pandèmia. S’ha vist que la salut mental no ha estat abordada amb prou profunditat com hauria de ser, probablement per la manca de recursos i per la poca visibilitat que despertava envers altres tipus de problemes com el trencament d’una cama o un braç, per exemple. Les malalties mentals continuen sent malalties i han de ser tractades per professionals, exactament igual que amb qualsevol altra malaltia. És cert que, mica en mica, hem anat millorant en la cura i prevenció de problemes de salut mental. De fet a Girona, al Santa Caterina, tenim una unitat pionera en el tema de la salut mental amb teories completament diferents a les clàssiques i que avança molt. De tota manera, calen més professionals per abordar aquest tema i per atendre les persones que el pateixen.
Finalment, on estarà situat el nou hospital Josep Trueta?
Ja està decidit des de fa un any. Vam firmar un conveni a tres bandes perquè el parc de salut nou (no només serà el nou hospital Josep Trueta) molt potent i molt important per la nostra ciutat i tota la demarcació en el seu conjunt. Al parc hi haurà un centre de recerca, la facultat de medicina, biomedicina i infermeria que la UdG hi traslladarà i el Trueta. Estarà situat en uns grans espais de territori ubicats entre Girona i Salt. Els dos Ajuntaments estem treballant en tots els artilugis urbanístics per poder oferir el projecte a la Generalitat, la qual assumirà en tota la seva totalitat el cost del parc de salut.
