La música ha canviat amb la tecnologia, i avui dia moltes cançons es creen amb ordinadors en lloc d’instruments reals. Tot i que això facilita la producció musical, res no pot reemplaçar la riquesa i l’emoció de la música tocada en viu.
Els instruments en viu produeixen un so càlid i ple de matisos que els programes d’ordinador no poden imitar completament. Una guitarra tocada amb passió, un violí con vibrat o un cop de bateria amb força natural tenen una riquesa que els sons digitals no aconsegueixen capturar.
Quan un músic toca en viu, transmeti sentiments reals. Una cançó interpretada com a instruments pot canviar com cada presentació, perquè l’artista posarà el seu estat d’ànim a la música. En canvi, una cançó electrònica sempre sona igual, sense variacions naturals ni espontaneïtat.
Tocar un instrument requereix anys de pràctica i dedicació. Un guitarrista, pianista o baterista perfecciona la seva tècnica amb el temps, cosa que fa que cada interpretació tingui un segell únic.
Des de sempre, la música ha estat creada com a instruments. Els gèneres més influents, com el rock, el jazz i la música clàssica, es basen en la interpretació en viu.
És cert que la tecnologia ha permès a més persones crear música, cosa que és positiva. No obstant això, la facilitat de producció també ha generat moltes cançons repetitives i sense ànima. Tot i que els programes imiten instruments, mai no podran igualar l’autenticitat d’una interpretació en viu.
Finalment,la música amb instruments en viu és més rica, expressiva i autèntica. No es tracta de rebutjar la tecnologia, sinó de valorar l’art de tocar un instrument. En un món cada cop més automatitzat, la música real continua sent un símbol de creativitat i emoció genuïna.
.
