Jordi Balliu i Hugo Cardona
Avui hem estat amb la Montserrat, una senyora de 87 anys viuda i sense res a fer. El seu dia dia sempre es el mateix: s’aixeca, esmorza, va al passeig a caminar i donar-li de menjar als coloms, dina, i per la tarda, de vegades, queda amb una amiga o passa la tarda sola. El tema és que ella, la gran part del seu dia dia el passa sola i això li neguita. Però hem tingut un moment per entrevistar-la i ens ha parlat del seu oci quan era jove.
A ella sempre li agradava anar a la plaça amb les seves amigues i jugar al fet i amagar, a les caniques… També solia anar amb bici per el poble amb el seu germà i fer els recados que li donava la seva mare, com anar a buscar el dinar, comprar fruita i verdura, anar al sabater…
Ella troba molt a faltar fer les activitats que feia de petita ja que aixi s’ entretenia i estava amb els seus amics. Però ara està sempre sola, aburrida i sense ganes de fer res.
Com ella, hi ha molts anciants amb la mateixa situació i això s’hauria de canviar, no és just per a ells ni per a ningú.
