Josep Maria Aragones, Miquel Regalat i Ferran Bossacoma
El Nadal, és la època de l’any la qual passem juntament amb la nostra família. Tant és així, que hem aprofitat per entrevistar als nostres avis per descobrir com era l’oci a la seva època. Cadascú dels tres integrants del grup ha entrevistat el seu avi. Es divertien igual a Flaçà, que a Teba (Màlaga) o Salou?
PRIMER AVI (FERRAN): Rafel Teixidor VallsCom us divertieu vosaltres de joves?
R/ Nosaltres de joves ens divertiem ballant sardanes i altres tipus de balls. A més a més, seguiem les Festes Majors de cada poble. En general, anava tot molt relacionat amb la música.
Han canviat molt els jocs comparats amb els de l’actualitat?
R/ Evidentment, per exemple, abans ens agradava molt jugar a trobar rutes pel bosc i a fer gincames juntament amb algun ‘‘escondite’’.
Com es feien amics a aquella època?
R/ La manera que era més habitual i alhora normal de fer amics, era anar a uns campaments que es feien durant 4 anys. Tres anys a Calella i un a Blanes. Així és com podies coneixer a més gent. Normalment aquests campaments es feien entre els 7-12 anys.
Quin tipus d’oci tenieu?
R/ Els tipus d’oci que teniem eren molts variats. La Muntanya, córrer pels boscos o anant amb bici, nadar pel riu, jugar a pilota (encara que a mi no m’entusiasmava molt) ,però algo que a mi m’agradava molt fer era enfilar-me als arbres i caçar nius d’ocells o donar-los menjar.
Sortieu a jugar al carrer?
R/ Sempre que podiem aprofitavem i ens agafavem una estona ja que era una de les coses que més es feien perquè en aquella època a casa no hi havia res a fer.
Era més complicat que ara divertir-se?
R/ Jo crec que abans, al meu temps, era molt més fàcil la diversió en general. Penso això ja que sempre podies fer algo en tot moment: canyes de pescar, tiraxines, posar sabó a la via del tren perquè així rellisques, entre moltes altres coses.
A quins llocs es reunia més gent per passar-s’ho bé?
R/ Als llocs on la gent es reunia per passar l’estona, era habitualment a la plaça, ja que era el lloc on hi havia més gent. A més a més, de que hi havia algun bar per pendre alguna cosa.
Us agradava anar a ballar?
R/ Molt, anar a ballar era una de les nostres coses preferides. Sempre que podiem sortiem a ballar.
Com us entretenieu si estaveu a casa?
R/ Si estavem sols a casa, ens entreteniem escoltant la ràdio, jugant a cartes o bé tocant l’harmònica.
A quina edat vas tenir la primera xicota?
R/ La primera xicota la qual vaig anar més enserio va ser als 19 anys, que justament és amb la que estic casat actualment. Tot i així, abans d’anar enserio, hi havia alguna noia la qual duràvem 3 mesos o mig any.
De petits ereu molt trapelles?
R/ Sí, de petits erem molt trapelles i de fet bastant, ja que vaig fer 7 anys d’escolar per ser tan bon nen.
Com celebraves el Nadal amb família?
R/ El celebràvem tots junts a casa. També anàvem a veure l’home dels naços i a esperar els Reis Mags a l’estació amb avis i germans.
Quins eren els temes de conversa amb els amics?
R/ Els temes de conversa amb els amics, eren les curses que feiem amb bici, com havia anat el diumenge, i si algú s’avia fet alguna noia.
Quina és la cançó que quan sonava la havies de ballar obligatòriament?
R/ Una de les cançons obligatòries a ballar era Rayo de Sol, ja que era una de les mes escoltades del moment.
Quin tipus de música era la més escoltada?
R/ La música dels Beatles i cançons d’Eurovisió del 1967 juntament amb la Trinca. A part, uns dels tipus que també hi havia molt, era el ‘‘xaxaxa’’, que es combinava amb el tango i els balços…
Hi ha alguna malifeta que te’n recordis que hagis fet de petit?
R/ Sí, una que vaig fer la qual he mencionat anteriorment, va ser quan vaig agafar sabó de rentar mans de la meu mare, per posar-lo a les vies del tren perquè així el tren rellisques i el maquinista s’enfadés.
Com us castigaven abans els pares?
R/ Abans era molt senzill castigar-nos, només que et fessin un bon bol de plantufades (o sigui un grapat d’osties ben donades) ja havies après la lliçó.
Com era l’ambient de col·legi?
R/ L’ambient de col·legi era molt estricte, ens feien cantar el ‘‘Cara al Sol’’ cada dia, juntament amb resar el rosari. Sempre havies de fer el que et deien ja que sinó rebies fort. A part, ens feien parlar castellà tot el dia.
SEGON AVI (MIQUEL): Antonio Camarena Pinta “El Pecherón”Com us divertieu vosaltres de joves?
R/ De petit normalment ens divertiem jugant amb els amics al carrer, però haig de dir que hi havien bastants jocs que en la nostra època eren els més clàssics, com per exemple el joc de les caniques, la “peonza”, la “pica”, “l’escondite inglés”, carreres entre molts altres. Per a mi, el meu joc preferit sempre ha sigut “l’escondite inglés”.
Han canviat molt els jocs comparats amb els de l’actualitat?
R/ Haig de dir que ha canviat moltíssim perquè de petits no teniem res ja que no hi havien suficients diners per comprar coses. En canvi, avui en dia hi ha la possibilitat de comprar tot el que vulguis, especialment als nens. També haig de dir, que abans nosaltres anàvem a jugar al carrer, però la vostra generació amb només jugar a videojocs a casa, ja us ho passeu bé.
Com es feien amics a aquella època?
R/ En la nostra època era molt fàcil fer amics, ja que com tots ens coneixiem al poble ens consideravem una família. També haig de dir, que tots els nens erem persones molt obertes, i quan venia algú de fora la seva adaptació era molt fàcil i es feia amic nostre sense cap problema. En resum, considero que abans era molt més fàcil que ara.
Quin tipus d’oci tenieu?
R/ Com he dit abans, la nostra diversió es basava en jugar amb els nens del poble i pasar el dia fora. Més tard, tocava treballar en el “cortijo” però els millors moments eren els que podies jugar amb els amics.
Sortieu a jugar al carrer?
R/ Clar que sí, al llarg del dia esperava el moment de poder sortir al carrer perquè podia veure als meus amics.
Era més complicat que ara divertir-se?
R/ Jo crec que en la nostra època era molt més difícil divertir-se, ja que actualment hi ha llocs que abans no hi havien, o joguines que abans només tenien els “Señoritos”. Per últim, els nens d’ara no tenen que treballar de molt jovenets, però per a nosaltres era necessari.
A quins llocs es reunia més gent per passar-s’ho bé?
R/ A Teba, la gent es reunia normalment a la plaça de l’ajuntament, als bars de tota la vida, o a vegades també a l’únic cine que hi havia.
Us agradava anar a ballar?
R/ Tots els dimecres i diumenges, la meva dona i jo anavem a Málaga. Nosaltres sempre anavem a una sala de ball on passàvem hores i hores ballant sense parar, per aquest motiu la meva resposta és un sí.
Com us entretenieu si estaveu a casa?
R/ Nosaltres no teniem la possibilitat de divertir-nos quan estavem sols a casa, perquè sempre estava amb algú o estava al carrer o treballant, ho sento però per aquesta pregunta no hi tinc resposta.
A quina edat vas tenir la primera xicota?
R/ Tenia 24 anys quan vaig demanar a la meva dona per a ser la meva xicota, la meva dona ha sigut la meva primera i única.
De petits ereu molt trapelles?
R/ Érem mig bons i mig dolents. Quasi sempre ens portavem bé, però com tot nen hi havien coses que feiem malament. Però majoritàriament érem bastant bons.
Com celebraves el Nadal amb família?
R/ Ara ha canviat molt, la meva família quasi mai la celebrava, però les poques vegades que hi havia l’oportunitat, la família es juntava en un sopar mig especial però sense regals.
Quins eren els temes de conversa amb els amics?
R/ Sempre parlavem sobre els jocs que estavem jugant en aquell moment, en coses que haviem fet o passat a Teba, però apart d’aquests temes no n’hi havia cap més.
Quina és la cançó que quan sonava la havies de ballar obligatòriament?
R/ No m’enrecordo del nom de la cançó, però sí m’enrecordo que sempre que sonaba “Juanito Valderrama” anava a la pista de ball i ballava amb moltes ganes.
Quin tipus de música era la més escoltada?
R/ A Andalusia normalment s’escoltaven cançons espanyoles, juntament amb el “Flamenco”. Però sí, allà Teba només s’escoltava el “Flamenquito”
Hi ha alguna malifeta que te’n recordis que hagis fet de petit?
R/ Vaig fer unes quantes, però hi ha una que vaig fer i m’arrepenteixo molt de haver-la fet. Va consistir en tirar una pedra al cap d’un nen. M’enrecordo la cara de dolor que va tindre i la gran ferida que tenia al cap. Per aquest motiu dic que m’arrepenteixo.
Com us castigaven abans els pares?
R/ A mi quan feia alguna cosa malament, no em deixava sortir al carrer, però a vegades, el meu pare em donava amb el cinturó, només quan feia alguna cosa molt greu.
Com era l’ambient de col·legi?
R/ Jo vaig estar molt poc en el col·legi, pero l’ambient que hi havia era molt bo ja que els meus amics estavem allà amb mi.
TERCER AVI (JOSEP MARIA): Josep Maria Aragonés QuiranteCom us divertieu vosaltres de joves?
R/ Nosaltres de joves, sobretot en el meu cas, la principal diversió era l’esport. Però alhora, també hi havien altres mètodes, com passar el dia a la platja, ja que jo vivia a Salou.
Han canviat molt els jocs comparats amb els de l’actualitat?
R/ Abans, hi havia jocs els quals ara ja no hi són. Un exemple és el ‘‘palets’’, aquest es jugava a la carretera i consistia amb una pedra plana, amb la qual havies de tocar la pedra de l’altre i si ho feies, aquella persona et donava dos cromos que normalment eren de futbol. Però tot hi unes excepcions, els jocs predominants continuen anant relacionats amb l’esport, hi per tant, la gran majoria no han canviat.
Com es feien amics a aquella època?
R/ Els amics a aquella època, es feien de diverses maneres, si vivies a un poble de pocs habitants, feies amics molt fàcilment. Una altra, era al col·legi, que allà et relacionaves amb la gent que et queia més bé. Més o menys com ara.
Quin tipus d’oci tenieu?
R/ Els tipus d’oci que jo tenia eren, passar el dia jugant a la platja, córrer per allà el poble, la bicicleta, i anar de cacera. Totes aquestes eren les que la gent habitualment feia i per tant les més conegudes.
Sortieu a jugar al carrer?
R/ Nosaltres tot el dia estavem al carrer, perquè a casa no hi havia pas res a fer. Però quan més tard els meus pares em van posar intern, no tenia aquesta llibertat i per tant, ja no podia sortir a fora cap a on vulgues.
Era més complicat que ara divertir-se?
R/ Jo crec sincerament que ens divertiem igual abans que vosaltres ara. Han canviat les coses, abans et diverties més amb unes coses i ara vosaltres amb altres.
A quins llocs es reunia més gent per passar-s’ho bé?
R/ Per passar-s’ho bé, es reunia gent al cine, a les festes majors i discoteques, que era on hi havia més ‘‘ambientillo’’.
Us agradava anar a ballar?
R/ A mi com a molta gent, el fet d’anar a ballar en si no ens entusiasma, era més per anar allà a lligar-te alguna noieta i passar una bona estona.
Com us entretenieu si estaveu a casa?
R/ Les poques vegades que al nostre temps lliure el passavem a casa, jo jugava a cartes i al parchis amb el meu padrí, res més la veritat. Això sí, a vegades, quan els meus pares no ens deixaven sortir de casa, agafava un diari, hi feia una bola i l’embolicava amb fil. D’aquesta manera no trencava ni embrutia res que estigues per allà.
A quina edat vas tenir la primera xicota?
R/ Jo vaig tindre moltes amigues, però xicota allò que tu diguis anar enserio cap. Moltes d’aquestes amigues eren turistes i hi sortia, però encara que m’agradessin no va ser als 23 anys quan vaig conèixer la teva àvia.
De petits ereu molt trapelles?
R/ Molt no, moltíssim. Jo sempre saltava i pujava del tren, per culpa d’això i moltes altres coses em van posar internat.
Com celebraves el Nadal amb família?
R/ Per celebrar el nadal ens quedavem tots a casa i venia tota la família. De més petit, anava a casa dels meus avis a Barcelona i ens reuniem allà tota la família. Més tard doncs el que estava dient abans, ens quedavem a casa i venia tota la família. Més o menys com ara.
Quins eren els temes de conversa amb els amics?
R/ Els temes de conversa amb els amics variaven depenent del dia, majoritàriament era el futbol, noies, música, la pesca ja que jo allà a Salou mitjançant una pasta de farina que feia servir per posar a l’ham, sempre tornava a casa amb una galleda plena de peixos.
Quina és la cançó que quan sonava la havies de ballar obligatòriament?
R/ Ballar, el twist i el Rock’n’roll. Cançons que s’havien de cantar, eren algunes de les cançons del Serrat com per exemple ‘‘La guitarra’’ o ‘‘Ara que tinc vint anys’’.
Quin tipus de música era la més escoltada?
R/ La música més escoltada era principalment els ‘‘Beatles’’. Després hi havia els ‘‘Rolling Stones’’, i el ‘‘Dúo Dinámico’’ que aquí a Espanya era molt escoltat.
Hi ha alguna malifeta que te’n recordis que hagis fet de petit?
R/ Jo de petit quan tenia vuit anys tenia una escopeta de balins, i em carregava tots els pardals del barri. I un dia, vaig anar a un hotel on hi havia coloms a dalt del teulat i me’ls vaig carregar a tots des de baix del carrer. Quan vaig arribar a casa, ja m’havien vist i havien trucat a casa meva, el meu pare es va enfadar i em va perseguir per tot el barri.
Com us castigaven abans els pares?
R/ Abans els pares ens castigaven intentant que no sortíssim de casa, dic intentaven perquè sempre ens acabàvem escapant. Com vivíem a un poble, el càstig més gran que et podien fer era aquest. Però com ja he dit, sempre trobàvem una finestra o una sortida per escapar-se.
Com era l’ambient de col·legi?
R/ A l’internat, tot hi que hi havia interns i externs, l’ambient era agradable i amigable. Com que teniem molta base amb el futbol, no hi havia mal rollos. Però a vegades no et puc negar que alguna baralla forta relacionada amb el futbol hi va haver-hi.
