Els exàmens han estat, des de sempre, la principal eina per avaluar els coneixements dels estudiants. Són fàcils d’organitzar, aparentment objectius i permeten posar una nota clara al rendiment de cadascú. Però, són realment la millor manera de mesurar què sap o què ha après una persona?
Molts alumnes no rendeixen igual en un examen que en altres tipus d’activitats. Els nervis, el poc temps o la pressió poden fer que algú que sap perfectament la matèria no ho demostri. A més, sovint es memoritzen conceptes per a l’examen i s’obliden l’endemà. Això és aprendre?
L’educació hauria de centrar-se més en el procés que en el resultat. En lloc d’un sol examen, per què no avaluar a través de treballs, projectes en grup, exposicions orals o tasques pràctiques? Aquestes metodologies permeten desenvolupar competències reals: pensar críticament, col·laborar, expressar-se bé o resoldre problemes. I tot això també és coneixement, encara que no entri en un examen tipu test.
No es tracta d’eliminar completament els exàmens, però sí de repensar el pes que tenen. Si volem que els alumnes treguin el màxim profit de l’educació que se’ls hi dona i que a més a més ho passin bé aprenent, s’han de buscar altres maneres d’avaluar, o aprendre a avaluar com toca a cada persona.
