Tomàs Grau: “Quan tingui més temps, m’aprendré el 3r moviment de Sonata clar de lluna per guitarra”

Entrevista a un músic en potència: Tomàs Grau

/
85 views

És l’apranentatge musical quelcom important en el nostre dia a dia? És la música contemporànea quelcom amenaçador per l’harmonia com la coneixem avui en dia? En Tomàs Grau és un alumne que cursa 4t d’ESO a Bell-lloc i que, com molts altres, està intentant aprendre un instrument. Ell ha escollit tocar una guitarra espanyola i li agraden especialment els puntejats, encara que els considera difícils.

Tomàs, quan i com vas començar a tocar la guitarra?

Vaig começar a tocar l’ukelele al confinament i al veure que no progressava en certs àmbits i al veure estancat el meu camí musical vaig decidir anar alternant l’apranentatge de l’ukelele amb un nou: el de la guitarra. Més endavant vaig deixar l’ukelele per centrar-me purament amb la guitarra i és des de llavors que la toco.

No t’havies plantejat un altre instrument més interessant, com per exemple el piano?

Bona pregunta. La veritat és que sí que m’ho vaig plantejar però després d’intentar-l’ho tocar i veure que em costava avançar, no veia un progrés d’una setmana per l’altra vaig decidir canviar d’instrument. És veritat que crec que el piano sona més bé i és més elegant, però el fet que no es pugui transportar i el veure que, en moltes pel·lícules, els nois que tocaven la guitarra es veien més interessant em va fer decidir anar cap a la guitarra.

Creus que és important que les persones aprenguin a tocar un instrument?

Jo crec que és molt important per vàries raons. Hi ha una dita que sempre diu el meu avi que afirma que “la música és l’únic llenguatge en el qual tothom es pot comunicar”. També és una manera de desfogar-se quan es té un mal moment. És un altre llenguatge i, com tot apranentatge lingüístic, t’omple realment quan en saps més.

Quin és el teu referent musical ?

La veritat és que conec a pocs autors, però n’hi ha un que em provoca especial delit que és Francisco Tárrega. És un autor que crec que és espanyol i és conegut per haver composat peces com el gran vals, que Nokia, una de les empreses de mòbils que va ser més important en un moment donat, el va utilitzar com a timbre propi. La peça que més m’agrada de Francisco Tárrega és el seu Capricho Árabe que em recorda a l’Alhambra quan la vaig anara a visitar.

Quan sàpigues tocar millor la guitarra, quin estil t’interessaria interpretar?

La veritat és que, com que no sé tocar gaire bé, he intentat tocar diferents géneres musicals i el que m’ha provocat més satisfacció a l’hora de tocar és la música clàssica. Provoca un grau de calma que em costa explicar amb paraules i, tocar aquests puntejats, em diverteix realment. En canvi, no em veig a mi tocant un Rock cridaner que no transmet tant com una d’aquelles obres.

Què en penses de la gran diferència entre l’estil clàssic, de l’estil Isaac Albéniz, el pop, de l’estil Ed Sheeran i de l’estil Math Rock de Ichika Nito?

Amb Isaac Álbeniz et dona una sensació de velocitat bestial i, per fer una redació més ràpida sempre va bé. És intensa però em provoca certa satisfacció. La música de l’Ichika Nito em provoca confusió, la peça està bé, no em desagrada però no sé que em transmet exactament. M’ha agradat però és extrany. Crec que la tècnica està molt ben aconseguida però no em transmet res. Finalment, amb Ed Sheeran m’agraden molt les peces perquè, a part que la lletra està molt bé, transmet molta pau a causa de la calma amb la que toca. És una mica com la música de l’enamorat, no et fan pensar molt però són realment bones.

Sortint del món de la guitarra, que en penses de compositors com Béla Bártok?

La seva música és estranya: em recorda a aquells nens petits que toquen el piano sense tenir cap idea de com es fa.

Finalment, quan tinguis més temps per practicar unes 40 hores al dia, quina peça musical t’agradaria aprendre?

Quan tingui més temps, sense cap mena de dubte m’aprendré la Sonata clar de lluna moviment no.3. Si arribo a tocar aquesta peça, crec que ja hauré arribat a la meva novena simfonia.

Estarem al cas del progrés d’en Tomàs que segurament, en un futur no massa llunyà, podrem escoltar-lo sense necessitat de tapar-se les orelles.

Redactor Junior

close

El més recent