Frank Bayer: “En cap moment vaig pensar que això podria anar tan bé”

32 views

Per: Arnau Troyano i David Bonillo

Frank Bayer és professor de Bell-lloc del Pla de teatre i llengüa catalan. És l’autor de dues grans obres teatrals que actualment estan en escena: “Ferides” i “El Brindis”. La pandèmia de Covid-19 ha frenat la seva projecció però confia en poder reactivar la gira aviat.

Com ftroba el temps temps per dedicar-se al teatre i a donar classe?

És un tema d’aprofitar molt el temps que tens, o sigui, ordenar moltíssim. Quan estic a Bell-lloc no hem dedico a l’escola, em puc dedicar en algun moment a alguna cosa del teatre, aquí intento estar a full. Després, quan arribo a casa, tinc una llista de coses a fer de l’escola i ja començo a treballar en el teatre, és com tenir dos vides. El teatre ho tinc als vespres a les nits, quan hauria de dormir.

En l’àmbit teatral, és vosté actor, dramaturg o ambdues coses?

Faig de dramaturg i després faig la producció. La producció és tot el que no es veu i has de fer perquè tiri endavant una obra: des de contactar amb els teatres, contractar els actors, portar tot el tema econòmic, relacions amb mitjans de comunicació…Un cop l’he escrit, la deixo als altres membres de la companyia que dirigeixen i actuen. Per exemple, ara anem a Madrid d’aquí dos o tres setmanes i jo m’encarrego de contactar amb el teatre de Madrid, l’escenografía, els contractes… tot això ho faig jo, que és el més avorrit. 

Qu el va empènyer a entrar en el món teatral?

En Xavier Mercader, que era professor de Bell-lloc i el director del musical. Ens vam fer molt amics estan aquí i em va demanar escriure una cosa per ell, perquè va començar a dedicar-se al teatre, i vaig escriure una obra petita, però en cap moment vaig pensar que això pogués anar tan bé. Vaig pensar: “Farem això, ho farem uns mesos i després ens anirem cap a casa” i mira, portem ja tres anys.

Que és el que més li atreu més del teatre?

El teatre m’ha portat moltes amistats, perquè és un món nou que no coneixia a ningú. Et porta moltes amistats, gent nova, gent que t’estimes. Després, a nivell vivencial, m’ha transmès sobretot el sentit de la bellesa a l’art, que es veu molt en els assajos, en la creació, quan tú estàs escrivint o quan ho estàs compartint amb els companys. Aquest plaer estètic és una cosa que, la veritat, ho he experimentat molt amb el teatre i per això segurament encara no ho he deixat. 

Qué prefereix: drama o comèdia?

La comèdia és molt complicada perquè intentar fer riure és molt difícil i fàcilment, quan tú intentes fer riure, pots trobar que la gent no reaccioni d’aquesta manera. D’altra banda, el drama, d’entrada potser per estil és més senzill, perquè sembla que és més fàcil arribar a aquest tipus d’emoció però també has de vigilar amb els límits i que no sigui excessivament un drama sobreactuat i que la gent no se’l creu. Però crec que és més difícil fer comèdia sense cap mena de dubte.

Ens pot explicar quelcom dels seus futurs plans teatrals?

Nosaltres anem a Madrid d’aquí tres setmanes amb El Brindis, que és la primera que vam fer, que l’han traduït al castellà en Toni Cassany, que és professor de l’escola. Després estem amb Ferides, que és la segona, i anirem a Barcelona al març. A més, estem tirant endavant dos projectes més, dos obres que intenten ser dos comèdies. Precisament amb La Gàrgola, que és la companyia, no hem fet comèdia encara. Una volíem que s’estrenés a la tardor del 2021 però mirarem com està el tema de la Covid-19 perquè això ho ha frenat tot molt. De fet tot és molt complicat. La companyia tenia una projecció i un creixement que ara s’ha vist totalment parat per la Covid. 

Portada de “El Brindis”

Quin tipus d’activitats es fan a l’extraescolar de teatre a l’escola?

Hem estat els dos primers mesos fent molta activitat de formació teatral des d’un punt de vista d’interpretació, o sigui hem estat fent molts exercicis en els quals l’alumne havia de trobar l’expressió corporal i oral des de la improvització. Després vam treballar molt a través de les emocions. Plantegem una sèrie d’emocions que l’alumne havia de ser capaç de transmetre en una situació concreta. Això van ser els dos primers mesos. Ara estem en el punt de la creació de l’obra que farem, una a quart d’ESO i l’altra a tercer. Ells mateixos estan treballant en base a idees prèvies i han creat el que seria l’estructura de l’obra i ara els hi donaré una obra curta de teatre que tinc escrita de dos personatges, que és una obra de quinze minuts, i faran el primer text sense estudiar-lo per parelles. 

És el primer any que es fà?

Com a extraescolar sí. Jo vaig fer teatre dos anys. Ja s’havia fet fa anys amb en Jordi Taló, un professor que ara és mossèn. En Xavier Mercader va fer una optativa de teatre a quart d’ESO. S’ha anat fent però mai ha tingut una continuïtat de més de dos anys. Ara com extraescolar cal trobar una franja i donar-li continuïtat anys.

Vostè considera que el món del teatre és complicat avui dia?

Econòmicament és molt complicat. O sigui, si vols guanyar-te la vida i guanyar diners, no et dediquis al teatre. Això m’ho van dir quan vaig començar i et puc garantir que és així. Nosaltres tenim la productora i veiem clarament tota la part econòmica i amb una obra com El brindis, amb la que vam fer al voltant de quaranta funcions a tot Catalunya, els beneficis que obtens ón pocs. El que generes econòmicament amb El brindis sí que són diners, però un cop tú has pagat tots els costos sí que és poc. Per tant, és complicat des d’un punt de vista econòmic. Pensa que només un 5% dels actors viuen només del teatre. Això vol dir que de cada 100 actors, 5 en viuen mentre que els altres 95 han de fer altres feines. Per tant sí, és realment complicat. És un món per les estrelles: els bons estan amb feines molt estables i cobrant molt bé però després tens un seguit de gent amb molt de talent que no generen tants beneficis. 

close

El més recent