Eudald Vilas: “Utilitzo la música com a vehicle de transmissió de coneixement”

/
32 views

So, silenci, to,… L’enrenou que es palpava a la catedral de la nostra ciutat, Girona, en temps de castellers donava una insòlita emoció a aquesta excepcional trobada. La música omple els carrers i ens recorda als ciutadans i ciutadanes la nostra cultura. Eudald Vilas, professor de Llatí i Història, instrumentista que toca en aquesta meravellosa trobada i és l’entrevistat d’avui.

Com i quan es va decidir a fer filologia clàssica?

De fet, jo estudiava història i vaig decidir especialitzar-me en arqueologia. Més endavant vaig decidir fer filologia clàssica. Vaig fer el doble grau de història i filologia clàssica. M’interessa el món antic, no la filologia ni l’arqueologia per si soles, sinó juntes són el mitjà per entendre el món que a mi m’agrada.

M’interessa el món antic, no la filologia ni l’arqueologia per si soles

Va tenir fàcilment el suport de la gent del seu voltant?

Sí, i també la seva comprensió amb gran facilitat: eren altres temps també.

Sense cap mena de dubte, es veu el seu constant desamor per les matemàtiques, ens podria dir d’on vé?

No és veritat que tinc un desamor amb les matemàtiques, que no es confongui el personatge amb la persona. L’origen de l’art és la cerca constant de la bellesa, i els antics, concretament els grecs, creuen que la bellesa es troba en la proporció que és, en última instància, matemàtica. Partenó no són simples pedres ben col·locades, és la materialització del nombre auri, representat amb la lletra grega fi. En resum, crec que la meva distància amb aquestes es deu a la incomprensió i a l’admiració.

Temple de Partenó, Atenes.

Sempre ha volgut exercir de professor, o abans es volia dedicar a alguna altra cosa?

Quan vaig deixar d’anar a l’esplai, em vaig convertir en monitor, i allò em va deixar una manera de tractar a la gent que encara faig servir a dia d’avui, mai he deixat aquest tracte. En un moment determinat vaig deixar de banda l’arqueologia per convertir-me en docent, per mi no hi ha un temps concret en el que decideixo ser professor, perquè el meu tracte no és un ofici, és una manera que tenen les persones per entendre’s.

El meu tracte no és un ofici, és una manera que tenen les persones per entendre’s

Després d’aquestes preguntes introductòries que han servit per donar a conèixer com és Eudald Vilas, comencem amb les preguntes que ens han portat aquí: quin és el seu talent musical ocult?

Tinc molt poc talent musical jo. La comunicació sempre m’ha interessat i l’origen d’aquesta també. Utilitzo la música com a vehicle de transmissió de coneixement, i, per aquesta utilitat, és perfecte. Sempre veig la partitura com a eina d’ús. Moltes vegades he necessitat alguna persona al costat davant la partitura. Veig sovint en la partitura certa matemàtica.

Quants anys porta tocant la gralla, com va començar i per què la gralla i no un altre instrument?

Porto, aproximadament, una mica més de 25 anys tocant la gralla. Fa 25 anys que es van fundar els “Marrecs de Salt”. Vaig començar a aprendre la gralla de forma autodidacta, no em vaig interessar per la guitarra perquè pesava massa, se’m feia pesat transportar-la. Crec que el que em va fer decidir per la gralla i no per un altre instrument és el fet que la gralla tenia un soroll que obligava que m’escoltessin i costava molt que ignoressin aquest.

La gralla tenia un soroll que obligava que m’escoltessin

S’ha plantejat alguna vegada en la seu camí musical dedicar-s’hi professionalment?

No, per falta de talent i per falta de vocació.

Quin és el seu gènere musical preferit?

Em costa escollir un sol gènere. Hi ha moments en que escolto música clàssica i no puc evitar tirar per el romanticisme. Però jo escolto tot tipus de música, de pop a clàssica. Potser, ara mateix, tinc un gènere musical que m’atrau especialment: l’ska.

Potser, ara mateix, tinc un gènere musical que m’atrau especialment: l’ska

Ha pensat mai en tocar en alguna orquestra tradicional catalana?

No. M’agrada veure’m com un músic ocasional de carrer: tocar al carrer quan em ve bé. Hi ha moltes agrupacions que toquen la gralla i sempre està bé tocar amb altre gent. De fet, em sembla bestial interpretar la música tradicional, perquè uneix a tothom, no importa si ets un virtuós o un simple aficionat.

M’agrada veure’m com un músic ocasional de carrer: tocar al carrer quan em ve bé

Quin és el seu referent musical?

No en tinc perquè no en sé prou.

Finalment, que en pensa d’obrir una secció de música a l’escola per tal de promocionar un idioma universal?

Hi ha unes assignatures curriculars que són aquelles que pretenen crear. Aquestes són la plàstica, la música i la pràctica literària que són bàsiques i que estan infravalorades i infrarrepresentades. Si s’obre una activitat a part d’aquesta seria quelcom molt bo. L’aplaudiria. No la portaria però me la miraria de reull, m’interessaria i me la veuria amb una mirada afable.

L’aplaudiria, no la portaria però me la miraria de reull

Ens acomiadem d’aquest músic ocult del qui molta gent no sabia quina afició tenia. Música, soroll, tradició: cultura en so.

close

El més recent