Tomàs Girbau: “Crec que és molt important acostar la música als més petits”

/
32 views

El jove pianista defensa la presència de la música a l’educació i un replantejament de l’assignatura.

En Tomàs Girbau és estudiant de Bell-lloc, cursa 4t de la ESO i té una gran passió:la música. La seva relació amb el piano és recent i començà d’una forma curiosa, fet que demostra que mai és tard per dedicar-se a la música. Per això mateix, s’estarà preparant tot l’any per a superar les proves per a accedir al Conservatori de Música de Girona. L’entrevistem en exclusiva a Bell-lloc Report.

Quan i com vas començar a tocar el piano?

Vaig començar a tenir els primers contactes amb ell fa sis anys, però va ser fa dos anys quan vaig començar a dedicar-hi més temps.

El teu entorn hi va influir, o va surgir totalment de tu?

Dir que va sorgir totalment de dins meu seria dir una mentida. Fa exactament dos anys, just abans que comencés a tocar-lo seriosament, vaig estar celebrant el dia de l’Epifania com cada any a la casa dels meus avis. Vaig començar a tocar el piano de manera brusca, ho feia només per divertir-me: no hi havia cap rastre de professionalitat en el moment que vaig tocar. En aquell moment, la meva àvia, que té una oïda molt refinada, em va dir: “Si no saps tocar un instrument, no el toquis en la meva presència.” En aquell moment, vaig tenir una setmana en que no vaig ni obrir el piano, però després, vaig començar a dedicar hores i hores per poder demostrar a la meva àvia que s’equivocava un any següent, i vaig aconseguir que em digués: “Has millorat molt”. Des de llavors, toco el piano una mitja de 2-3 hores al dia.

Com decideixes la temàtica de la teva música?

Primer, faig una anàlisis a primera vista de la peça que estic a punt de tocar, si ja d’entrada no m’agrada, la descarto. Més endavant, si busco millorar en la meva tècnica, veig si la obra és apropiada per fer-la amb el meu nivell musical. Finalment, començo a tocar-la, i si veig que aprendre-la em pot arribar a avorrir, faig només la part que em sembla més divertida d’aquesta i la resta la ignoro. En altres ocasions, no puc triar. Si haig de fer una peça per la prova d’accés no em queda cap altre remei que fer-la, m’agradi o no.

Quin és el tema que t’agrada més interpretar?

Sense cap mena de dubte, el romanticisme i l’impressionisme. Tot el que és canvis sobtats i potents de dinàmiques m’apassiona. A més, les peces d’aquests dos moviments artístics acostumen a tenir una certa gràcia a l’hora de tocar-la. M’agraden, també, aquestes dues corrents perquè els autors que la formen m’agraden especialment: Ravel, Chopin, Albéniz, Debussy, Satie, Rachmaninoff (Postromàntic), Chaikovski, Liszt,…

Quina opinió tens del plantejament de les classes de música a les escoles? Què hi milloraries?

Crec que és molt important acostar els més petits l’opció de conèixer la música en l’edat de la infantesa. Potser incorporaria en l’assignatura una introducció al solfeig per tal de donar la opció que, si algun nen vol, pugui començar a realitzar un extraescolar d’instrument. També faria una branca artística a les optatives de 4t ESO, per donar l’opció (en el meu cas musical) de preparar una possible carrera professional envers aquest àmbit que cada vegada està més oblidat en la nostra societat. Ja posats a imaginar una utopía, també incorporaria l’opció de realitzar un batxillerat artístic per tal de donar l’opció als alumnes d’una possible carrera musical.

T’has plantejat mai dedicar-te professionalment a la música, o sempre ho has vist com un hobby?

Sí, de fet, fa poc vaig incorporar-me a l’escola musical Sol de Solfa per preparar-me per la prova d’accés al 4t grau professional del conservatori. M’agradaria entrar-hi i, després de completar 4t, 5è i 6è, accedir al grau superior per poder anar fent concerts.

Quin és el teu referent dins el món del piano?

Uf! En tinc bastants. Per una banda, el meu referent per excel·lència és Chopin, les seves obres sempre són divertides de tocar i transmeten moltes emocions. Per altra banda, de Rachmaninoff m’agraden molt els seus concerts de piano, els quals es noten el treball de fons i les seves arrels russes. Entre aquests dos segurament em quedo amb Chopin, que feia peces excelents.

Finalment, què opines de la música microtonal?

Crec que falta molt perque pugui arribar a ser considerada música. Són declaracions dures, però puc assegurar que sé el que dic. Fa uns anys jo em preguntava perquè una octava només tenia 12 notes, però quan vaig arribar a escoltar la música microtonal, me’n vaig adonar que els antics sabien molt bé el que feien només posant dotze notes. Crec que encara queden anys perquè, tant melòdicament com harmònicament, estiguin ben treballades.

close

El més recent